|
|||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||
|
El volum Identitats culturals contemporànies: el cas català presenta una sèrie de treballs d’anàlisi literària i cultural que s’interroguen sobre una qüestió: quines representacions de la identitat es donen en la cultura catalana contemporània? Amb la intenció de conformar un recorregut ampli i multifocal, aquesta obra col·lectiva posa la mirada en diverses produccions culturals catalanes de la contemporaneïtat, com ara la novel·la, el cinema, la poesia, el còmic, les arts plàstiques, la literatura infantil i juvenil i el gènere contístic. Consta de tres seccions: en primer lloc, “Les formes de la nació: del concepte als llocs concrets”, té per objectiu resseguir l’obra de tres literats valencians que, des de l’assaig, la poesia i la narrativa, reflexionen sobre la construcció de la identitat nacional; en segon lloc, la secció central, “Altres llenguatges. Pensar el jo i el nosaltres des de la imatge”, posa el focus en els canals de comunicació artística com ara el cinema, l’escultura, la pintura o el còmic, com a vehiculadors de projeccions identitàries a cavall entre la individualitat dels creadors i la col·lectivitat en què estan inserits; finalment, en tercer lloc, la secció final “Les representacions de l’alteritat: pensar el gènere, la sexualitat i l’origen”, parteix de l’anàlisi de la diferència, materialitzada en narracions i poemes que representen un conjunt d’expressions de gènere i d’origen en què la fragmentació i la multiplicitat són conceptes clau.
ÍNDEX M. Àngels Francés Díez i Irene Mira-Navarro: Introducció — Les formes de la nació: del concepte als llocs concrets Joan Borja i Sanz: Llengua, literatura i identitat: percepció, concepció i anàlisi de la diversitat cultural i nacional en l’obra assagística de Joan Fuster — Hèctor Càmara-Sempere: De la microidentitat a la macroidentitat en l’obra de Gaspar Jaén: l’espai i el temps Dari Escandell Maestre: Des d’Alacant estant: la idiosincràsia valenciana de la ciutat a través de l’obra narrativa de Joan-Lluís Moreno Congost — Altres llenguatges. Pensar el jo i el nosaltres des de la imatge Eduard Baile López: L’experimentació identitària de l’arquetip heroic femení en els còmics d’Enric Sió: d’objecte hipersexualitzat a agent del canvi sociopolític Enric Balaguer Pascual:Algunes notes sobre pintura, escultura i imaginari nacional Joaquim Espinós Felipe: Identitats escindides: el retorn als orígens en el cinema valencià recent Antoni Maestre Brotons: Adolescents animals: sexualitat, violència i espectralitat en el cinema de Marçal Forés — Les representacions de l’alteritat: pensar el gènere, la sexualitat i l’origen Carles Cortés Orts: “Flors de debò” de Mercè Rodoreda: la construcció de la identitat a través de l’imaginari de l’escriptora Anna Esteve Guillén: Identitat, gènere i diversitat a propòsit de Duna, de Muriel Villanueva M. Àngels Francés Díez: L’espai del gènere en Carmelina Sánchez-Cutillas: una construcció identitària Isabel Marcillas-Piquer: Identitat i poètica de la transculturació en la narrativa de Najat El Hachmi i Saïd El Kadaoui Irene Mira-Navarro: La felicitat d’alterar les normes: perifèria urbana i sexualitat proscrita en la poesia estellesiana Índex de noms i conceptes
M. Àngels Francés Díez és doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat d’Alacant, on treballa com a professora. La seua investigació se centra en els estudis culturals, la literatura autobiogràfica, la crítica de gènere i els cànons literaris alternatius i populars. Irene Mira-Navarro és doctora en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant especialitzada en literatura catalana contemporània. Les seues línies de recerca se centren en l’estudi de la poesia catalana contemporània i l’anàlisi de la literatura actual en català a partir de les teories de l’espacialitat. Vegéu també:
|
|||||||||||||||
