|
|||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||
|
Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.
ÍNDEX Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi Referències bibliogràfiques
Vegéu també:
|
|||||||||||||||
