|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental. El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica. El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.
ÍNDEX Pròleg – Reflexions sobre la llegenda (Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana) — Conceptes i límits — Carme Oriol: La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu Jesús Carruesco: La llegenda en el món grec Diana Gorostidi: Llegendes de la Roma arcaica: entre història, literatura i folklore Magí Sunyer: La llegenda històrica romàntica Alfons Gregori: L’ambigüitat de la creença: la llegenda i el fantàstic a la llum de les teories contemporànies de la literatura i el folklore — Llegenda i literatura — Joana Zaragoza: Aquil·les: una vida breu i una fama eterna Emili Samper: Francesc Maspons i Labrós i les Tradicions del Vallès: un tast del llegendari català Margarida Aritzeta: Narcís Oller, llegendes, mites nacionals i mites literaris Albert Oliva: Llegenda i festa. Narcís Oller i Josep Aladern Jordina Gort: La llegenda del comte Arnau vista per Frederic Soler Montserrat Corretger: Relat llegendari fundacional i llegenda: la prosa narrativa de Carner, López-Picó i Maseras el 1922 Montserrat Palau: Folklore i llegenda en el teatre de Ventura Gassol: La mort de l’os Joan Ramon Veny: De la «llegenda» de la reina Esther a la Primera història espriuana Magí Sunyer és professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estudiat l’obra d’escriptors dels segles XIX i XX i la mitologia i la simbologia nacionals i republicanes a través de la literatura, en articles científics i en els llibres Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus (1984), Modernistes i contemporanis (2004), Els mites nacionals catalans (2006), La Ciutat Nova (2009) i Mites per a una nació (2015). Ha publicat dos llibres de contes, tres novel·les, dues obres de teatre i uns quants llibres de poesia. Emili Samper és doctor en Filologia Catalana i màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili. Ha centrat la seva recerca en l’estudi de la literatura popular i del folklore, especialment en aspectes sobre la història i els gèneres. Entre els llibres que ha publicat hi trobem De l’anarquisme al folklore (2013), Llegendes de Tarragona (2014) i Les rondalles de Cels Gomis i Mestre (2015, Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular), i l’edició de diferents volums, com The Myths of the Republic: Literature and Identity (2016), publicat en aquesta mateixa editorial.
Vegéu també:
|
|||||||||||||||