Laura Planagumà Poesia cantada als segles XVII i XVIII: contrafacta, fonts i circulació pp. 139-159 |
|||
|
La música ha sigut històricament un important medi de transmissió de textos. Així doncs, per conèixer la circulació dels textos poètics no es pot ignorar la seva vinculació amb la música. Els contrafacta, textos que es cantaven amb melodies preexistents, eren una forma habitual de reescritura en la poesia barroca. Com que utilitzaven tonades conegudes quasi no se’n copiaven partitures i circulaven majoritàriament de forma oral i en fonts textuals. Un objectiu d’aquest estudi és descriure mètodes per detectar els contrafacta conservats en fonts textuals. També ens proposem recrear musicalment dos contrafacta conservats en un cançoner de Pere Serra i Postius. Finalment, l’estudi de les fonts musicals on es conserven les seves tonades revelarà diferents formes d’interpretació i circulació de la poesia cantada dels segles XVII i XVIII.
| |||